Els nostres VALORS

ELS NOSTRES VALORS

Cercar la UTOPIA
La paraula crisi l’associem a problemes, inseguretat, mal funcionament. I n’hi ha molt, de tot això, ara mateix. Però, alhora, tenim moltes possibilitats de trobar solucions. Per això és apassionant aquest temps que ens ha tocat viure. La crisi esdevé la gran oportunitat de transformar les coses. I no podem renunciar a la utopia de millorar la societat.

El desenvolupament científic i tècnic confirma més que mai, que la realitat supera la fantasia. En la ciència i la tecnologia hi ha les claus de les solucions dels grans problemes mundials: la fam, la sequera, els desequilibris ecològics, les epidèmies, l’armament … però només si, al costat de la ciència i tecnologia, som capaços de construir una nova ètica que orienti el timó dels esdeveniments. Sabem que tot és molt més complex, que hi ha moltes més excepcions que les que confirmen les regles i que allò que avui funciona demà pot deixar de funcionar, que no tenim totes les respostes i les haurem de buscar sense refiar-nos que el futur i el progrés portaran, per sí sols, la felicitat, que ens hem de comprometre per poder-ho aconseguir.

I per fer-ho caldrà tenir clars quin valors han d’orientar aquest desenvolupament. Caldrà trobar el sentit actual dels valors justícia, igualtat, solidaritat, llibertat. Descobrir i construir el sentit dels propis actes, elaborar el propi codi de valors, impregnar d’ètica els projectes i les accions… I ser capaç d’explicitar-ho.

Avançar des de la SOLIDARITAT
Hem de poder començar a pensar i actuar amb una cultura global, on directament o indirecta, tots/es estem implicats i afectats per allò que passa arreu del món: de la destrucció del paisatge urbà, la corrupció, la desertització, la manca de llocs de treball, el drama de l’habitatge,…..
Ara sabem a què condueix el creixement econòmic indiscriminat: com a peix que es mossega la cua, les contradiccions que comporta el bloquegen fins l’absurd. Ja que no serà possible créixer, sinó que caldrà una orientació precisa del què, com i quan.

La solidaritat és la brúixola que ens pot orientat en una direcció o en una altra: en la direcció de consolidar la societat dual o en la direcció d’una major justícia social. Però no ens serveix la  solidaritat teòrica, no n’hi ha prou amb la presa de consciència i les intencions, cal compromís i acció, és a dir, cal esforç, autocontrol, disciplina, constància,…però també vol dir resultats, descobriment, satisfaccions, eixamplament de perspectives.

Solidaritat és també sentir-se part d’un col·lectiu, sentir-se fort, sortir de la closca claustrofòbia del propi melic, establir llaços, projectes comuns, resituar-se hom mateix en un context més ample que l’horitzó dels propis problemes i circumstàncies.

Establir projectes comuns amb els altres grups que hi actuen, exercitar la tolerància i el respecte. Aprendre a conviure en la diversitat i a treure-li suc. Sentir-nos “companys de viatge”. Arrelar i projectar. Amb la solidaritat la persona no nega la seva individualitat, sinó que aquesta individualitat esdevé protagonisme actiu de la realitat.

Prendre la INICIATIVA
És el moment de la iniciativa i de la participació, de dir i de fer la nostra. És el moment de reclamar atenció i suport, per part dels poders públics, per a les iniciatives comunitàries, per a les associacions, per als moviments socials.

S’ha acabat això de delegar la solució de tots els problemes en els governants. Si als poders públics els pertoca la planificació dels recursos per al desenvolupament, als ciutadans els pertoca la implicació en els projectes econòmics, culturals, socials i de la col·lectivitat, i a tots plegats ens toca considerar-nos corresponsables en un marc democràtic participatiu i no burocratitzat.

Iniciativa és imaginació, creativitat, desinhibició, autonomia, risc, posar-se en evidència, estar disposat a acceptar els errors. Iniciativa vol dir ser actiu, estar a l’aguait i fer propostes. En cal iniciativa per a inventar noves formes de treballar, noves formes de participar i relacionar-nos, noves maneres de descobrir el món, noves solucions a vells problemes i a problemes nous.

Iniciativa per a evitar la despersonalització ila abúlia, per a no perdre la il·lusió.. però també iniciativa per a no deixar-se prendre el dret a decidir, per  nosaltres mateixos, quin futur volem i en quina mena de societat.

Estimar la vida i viure la FELICITAT
En altres èpoques de la història, l’ètica es contraposava a la felicitat com la societat a l’individu o la raó als sentiments. Fer una opció ètica voldria dir renunciar, en certa mesura a l’espai dels sentiments. Però una ètica farcida de renúncies i negacions és una ètica abocada a la hipocresia.

Cal una nova ètica desprovista d’hipocresies, capaç d’integrar l’univers personal i l’univers social. Una ètica que assumeixi les contradiccions de l’individu sense justificar-se, però tampoc sense negar-les. Una ètica basada en la confiança en l’ésser humà i en la seva capacitat per a transformar el món. Una ètica que estigui a l’abast de les persones i les arrossegui.

No és possible l’equilibri personal i social sense el referent ètic, sense el contrapunt de la raó, l’esfera dels sentiments i l’esfera de la raó han de poder dansar juntes sense anul·lar-se l’una a l’altra. I això no és possible si la persona no s’accepta a sí mateixa, si no s’estima, si no es pren a ella mateixa com a objecte de treball.

Hem de poder gaudir del que tenim, hem de poder ser feliços i no perdre el sentit de l’humor  encara que això sigui difícil. Perquè no es tracta d’una felicitat narcisista i estreta, sinó d’una felicitat que neix d’estimar-se la vida, el Món, els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.